Els aspectes clau de l'adaptació al canvi climàtic als municipis
El 22 de setembre s'ha celebrat al Museu de Ciències Naturals de Granollers la primera jornada del cicle Del Pacte a l'Acció. Un nou pacte dels municipis contra el canvi climàtic. Jornada I: Municipis i adaptació, organitzat per la Diputació de Barcelona i la xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat amb l'Ajuntament de Granollers en aquest primera sessió i la col·laboració del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible a Catalunya.
Josep Mayoral, Alcalde de Granollers, i Valentí Junyent, Diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, van inaugurar la jornada destacant lai importància de l'acció local per fer front a reptes com el canvi climàtic ara incloent la perspectiva també de l'adaptació.
En els darrers anys el món local ha treballat de forma exitosa per implantar accions per mitigar el canvi climàtic (promoció energies renovables com la biomassa, l’energia solar; l’eficiència energètica sobretot en edificis i l’enllumenat públics, i l ‘estalvi d’energia tant en el sector públic com de cara a la ciutadania i les empreses). Però davant el repte que suposa el canvi climàtic, també ens cal actuar per adaptar-nos als canvis que tenim ja a sobre. L’objectiu d’avui és que determinats sobre l’adaptació conceptes quedin clars, no tant entrar al detall de solucions tècniques molt concretes sinó les idees clau i com enfocar el tema des dels ajuntaments.
El nou El Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l'Energia és la fusió de la mitigació del canvi climàtic (Pacte dels Alcaldes) i l'adaptació (Alcaldes per l’Adaptació) sota un mateix paraigua en una sola iniciativa i constitueix el corrent principal del moviment Europeu que involucra les Autoritats Locals i la seva ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta iniciativa renovada defineix els compromisos renovats i la visió compartida (més enllà del 2020) per abordar reptes interconnectats: la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació i l’energia sostenible.
Les ciutats i pobles signatàries es comprometen a reduir les emissions de carboni o de gasos d’efecte hivernacle i en el seu territori com a mínim en un 40% al 2030 i a augmentar la resiliència als impactes del canvi climàtic. Al nostre país ja són més de 600 els municipis adherits al Pacte d’Alcaldes inicial, i per tant, ens els darrers anys s’ha fet molta feina de planificació però també de concreció i execució d’accions que han generat estalvis d’energia, d’emissions de gasos d’efectes hivernacle i de recursos econòmics als ens locals.
Per tant, el nou Pacte és continuïtat de la feina feta – molta ja en desenvolupament – i la necessitat d’actuar amb fermesa i promptitud planteja la necessitat no només de confirmar de nou els compromisos municipals ara a l’horitzó 2030, sinó de compartir i conèixer les accions que ens permetran assolir els reptes previstos.
Reflexions sobre la importància de l’adaptació de les nostres ciutats i pobles al canvi climàtic
La jornada va permetre posar a debat diversos elements de reflexió que cal tenir en compte a l'hora d'aterrar l'adaptació al canvi climàtic a escala local.
3 de cada 4 persones viuen en ciutats a Europa avui en dia. Les ciutats són on treballem, on vivim, on passem el temps lliure, i on esperem se’ns ofereixin llocs de treball, disposem d’escoles, hospitals, biblioteques i teatres, i un entorn saludable per nosaltres i els nostre fills. Sabem que en les properes dècades haurem de fer front – i de fet ho estem fent ja – al repte del canvi climàtic. Ens haurem d’adaptar a episodis climàtics més extrems del que ja és habitual en el nostre clima mediterrani: onades de calor més intenses i freqüents a l’estiu, pluges més intenses i més risc d’inundacions, ...
Les ciutats i pobles hem d’estar preparats i fer front als danys d’aquests esdeveniments extrems. Amb els sistemes d’emergències (bombers, protecció civil...) i sanitaris dels quals disposem. I també, hem d’estar preparats en un sentit més estructural per reduir l’impacte d’aquests episodis: a les infraestructures i mitjans de transport, infrastructures d’abastament d’aigua, d’electricitat, etc.
Però a part d’estar preparats, les ciutats caldrà que es transformin i adaptin a aquest clima que canvia. Les ciutats poden fer servir el que avui es comencen a anomenar infrastructures verdes o solucions basades en la natura per fer front a l’adaptació al canvi climàtic, incorporen més parcs, zones verdes, per reduir la calor i generar zones d’ombra on els ciutadans es puguin protegir. Les ciutats han de ser llocs atractius que proveeixen d’aquests serveis a la comunitat. A part d’aquestes solucions innovadores a escala més general, de forma més individualitzada, els edificis també s’hauran d’adaptar .
Un augment doncs de la resiliència de les ciutats aportarà també un augment de la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. L’adaptació doncs és una necessitat, però també ha de ser una oportunitat. Les ciutats tenim les capacitats i coneixement per actuar i adaptar-nos i ho farem.
Les accions de mitigació i adaptació han d'anar totalment vinculades, de fet totes les accions han d'incorporar ambdós punts de vista o cares de la mateixa moneda. Les accions d'adaptació han de ser planificades i progressives.
També es va destacar la importància del paper de la transversalitat, coordinació i planificació a llarg termini dins els ajuntaments a l’hora d’abordar l’adaptació al canvi climàtic.
L'adaptació és un qüestió d'equitat social, i no ens podem permetre que cap ciutadà quedi al marge dels beneficis de les accions que implantem.
Des del món local, els temes a abordar dependran de les circumstàncies de cada municipi, però hi ha temes comuns: salut, prevenció d’incendis, el cicle de l’aigua, gestió del litoral. També caldrà saber explicar a la ciutadania què és l’adaptació i què fer al respecte, i es va proposar que en lloc de recórrer a la imatge d'un ós polar en un troç de gel flotant en l'oceà fem servir referències locals com és la sequera que tothom entén perfectament.
Es van posar exemples i debatre sbre el valor econòmic de l’adaptació: el cost i retorn econòmic de les accions, el cost de no actuar i els beneficis dels plans d’adaptació en termes econòmics a través d'accions cobenèfiques.
VÍDEOS (pendent)
- 3010 lectures
