La Xarxa en xarxa

El litoral de Vilanova i la Geltrú serà un dels eixos principals per a un profund estudi científic sobre el rorqual comú (Balaenoptera physalus), una balena de fins a 24 metres de llargària que anualment es pot observar a les costes de Catalunya entre el mesos de febrer i juny. Aquest fenomen es produeix especialment entre la zona compresa entre Tarragona i Barcelona ja que es on es concentren el major nombre d'aquests cetacis. A més, es creu que les característiques oceanogràfiques d'aquesta zona, de la que Vilanova i la Geltrú és l'epicentre, atrauen els rorquals cap a la costa, cosa que fa que puguin ser observats a una distància menor de les quatre milles. A partir de juny aquestes balenes segueixen la seva migració fins el nord de l'illa de Còrsega, al mar de Liguria, on s'alimenten i es reprodueixen. 

El Projecte Rorqual s'ha presentat aquest matí al club Nàutic de Vilanova i la geltrú amb la presència de la regidora de Medi Ambient, Blanca albà; el responsable de l'estudi científic i membre de l'Associació EDMAKTUB, Eduard Degollada; el Cap de Recerca i Conservació del Zoo de Barcelona, Josep Maria Alonso; la presidenta del Consorci dels Colls I Miralpeix, Elena Redondo; i el director d'activitats del Club Nàutic vilanova, Carles Valero. 

Tal i com ha explicat Eduard Degollada, "el Projecte Rorqual surt de la manca de dades precises sobre la presència d'aquest cetacis al litoral català, així com el nombre d'individus, el comportament, les raons del seu apropament a la costa i la importància que suposa la seva presència a la zona. El Projecte Rorqual està desenvolupat per EDMAKTUB, Associació per al Estudi i Divulgació del Medi Aquàtic, per aprofundir en el coneixement d'aquest mamífers marins, a més de les característiques ambientals i oceanogràfiques de les seva zones de pas i d'alimentació." 

Al llarg de les pròximes setmanes es duran a terme diferents campanyes científiques par tal de realitzar una exhaustiva anàlisi i presa de dades, així com treballs d'educació i divulgació a través de xerrades, cursos i tallers sobre balenes i dofins, sortides en vaixell per a veure els cetacis, o sessions audiovisuals, entre d'altres propostes. També es vol comptar amb la col·laboració de pescadors i navegants de la zona per tal de recollir informació com coordenades geogràfiques, nombre d'animals, i la seva activitat. D'aquesta manera el Projecte Rorqual vol que tothom s'impliqui en l'estudi i en la protecció d'aquestes balenes del nostre litoral. 

El Projecte Rorqual compta amb el suport de la Fundació Zoo Barcelona, el Club Nàutic Vilanova, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, l'Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú, la Fundació per la Navegació Oceànica de la Barcelona World Race, el Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la regata Ruta de la Sal, Amat Metalplast i la Fundació Catalunya Voluntària a més de, naturalment, de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consorci dels Colls i Miralpeix. 

El Projecte Rorqual també compta amb l'autorització del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i la seva División para la Protección del Mar per tal de poder estudiar degudament aquesta espècia protegida. 

La regidora Blanca Albà ha destacat que "es tracta d'un projecte molt important que ha requerit de la suma de moltes sinèrgies tant des de l'apartat públic com des del privat. A més servirà per aportar coneixements a nivell científic molt importants per a conèixer millor aquestes balenes, cosa que ens servirà no només per al coneixement sinó per a la conservació de l'espècie". 

Josep Maria Alonso, Cap de Recerca i Conservació del Zoo de Barcelona, ha explicat que el Projecte Rorqual "s'adequa perfectament a la línia de projectes de recerca que està treballant la Fundació Zoo de Barcelona. Tenim científics fent estudis per tot el món però també es molt important tenir cura de la fauna autòctona. Cal veure si veritablement el rorqual pertany a la nostra fauna més pròxima, però el que està clar és que cal aprendre més sobre aquest mamífer. Estem davant d'un projecte de recerca, però també en un projecte de conservació en majúscules."

Vilanova i la Geltrú esdevindrà la base del Projecte Rorqual i de l'activitat d'EDMAKTUB per la seva posició central a la zona d'estudi, les seves infraestructures nàutiques i acadèmiques, la logística i la seva vinculació al mar. El Club Nàutic Vilanova acollirà el catamarà de la investigació al port vilanoví. En aquest sentit, Carles Valero ha mostrat la seva "satisfacció per poder allotjar al Club el catamarà que servirà d'eix central de l'estudi, tot donant suport a un projecte científic de primer ordre. És quelcom que ens fa molta il·lusió." 

L'Associació EDMAKTUB és una organització sense ànim de lucre dedicada a l'estudi i divulgació del medi aquàtic. Està formada per destacats especialistes amb l'interès comú de l'estudi del mar i la seva conservació, amb especial èmfasi sobre els cetacis. 

El Projecte Rorqual té com a objectius establir una xarxa de contactes entre pescadors i navegants per obtenir més informació sobre l'animal. També vol conèixer millor les vies migratòries del rorqual; determinar l'origen de la població que habita a les nostres aigües a través d'estudis genètics i de fotoidentificació; i impulsar una tasca pedagògica i informativa. Paral·lelament s'estudiaran paràmetres oceanogràfics en col·laboració amb el Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). 

L'àrea d'estudi del Projecte Rorqual estarà compresa entre Barcelona i Tarragona i es faran campanyes d'albirament de cetacis, estudis genètics i fotoidentificació usant mètodes innovadors i no invasius com un hexacòpter teledirigit des del catamarà. El Projecte Rorqual servirà per a elaborar un vídeo documental, mapes d'albirament i distribució d'espècies a la zona d'estudi; i un catàleg informatitzat amb identificació d'individus de rorqual comú mitjançant Foto-ID i estudi genètic. 

El rorqual comú és una espècie en perill d'extinció a nivell mundial segons la UICN. Té una llargària màxima de 24 metres i s'alimenta principalment de krill, bancs de peixos petits, invertebrats i calamars. Les principals amenaces pel rorqual son la contaminació acústica procedent de l'activitat humana en els oceans i també les col·lisions amb els vaixells.