Un estudi realitzat amb la col·laboració d' Innovación, Transferencia y Desarrollo (ITD) en el qual s’analitzen les relacions entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica des de la perspectiva de les polítiques i la gestió culturals a escala local.
El conjunt de transformacions provocades pel canvi climàtic en l’entorn natural té efectes cada vegada més evidents, fins al punt que darrerament s’està deixant d’utilitzar el terme canvi climàtic per adoptar els d’emergència o crisi climàtica, que reflecteixen amb més contundència la magnitud de les conseqüències que desencadenen els increments globals de temperatura. La crisi climàtica afecta les vides de totes les persones, i es preveu que situacions com les que es donen per l’ascens continuat de la temperatura, la disminució de la pluja a les àrees del Mediterrani, l’augment del risc d’incendi o l’empitjorament de la qualitat de l’aire, entre d’altres, es vagin incrementant si no s’emprenen accions urgents per revertir-ho.
Tot i que les institucions públiques catalanes han començat a definir i aplicar estratègies de lluita contra el canvi climàtic, generalment els que les duen a terme són els departaments més vinculats al medi ambient, la gestió de residus, el transport o la mobilitat o, fins i tot, l’economia. Ara bé, la Diputació de Barcelona té la convicció que, més enllà del tractament específic que se’n pugui fer en aquests àmbits, la resta d’àrees de les polítiques públiques haurien d’incorporar també, de manera transversal, la reflexió sobre l’emergència climàtica.
L’objectiu general del projecte és oferir als governs locals de la demarcació de Barcelona una visió de conjunt i un marc pràctic que mostrin les connexions que hi ha entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica. Al llarg del treball s’identifiquen possibles línies d’actuació per als ajuntaments – o altres agents interessats– que vulguin donar a les seves polítiques culturals una perspectiva que vinculi la cultura amb el medi ambient, així com considerar les qüestions relatives a l’emergència climàtica a l’hora de planificar-ne, dissenyar-ne i executar-ne l’acció pública en cultura.
Al treball s’identifiquen cinc àmbits específics en els quals es pot concretar, en l’acció de les administracions locals i altres agents culturals locals, la relació entre cultura, medi ambient i emergència climàtica. Per a cadascun d’aquests àmbits es fa una anàlisi de les accions que ja s’estan portant a terme des d’entorns més o menys institucionals, i alhora es proposen un seguit de recomanacions i eines per afavorir el desenvolupament de polítiques, programes i projectes des de l’àmbit de la cultura, vinculats al medi ambient i l’emergència climàtica:
Les polítiques i la gestió culturals poden aprofitar el potencial dels coneixements i les pràctiques tradicionals com a element per afavorir una gestió sostenible i integrada del territori i el paisatge. La visió integrada del territori i el paisatge, en les seves dimensions cultural i natural, pot quedar reflectida en eines de planificació a mig i llarg termini, com les cartes o els plans de paisatge o els acords de custòdia del territori.
Entre les recomanacions formulades en aquest àmbit, que cada municipi i agent hauria d’adaptar a les seves circumstàncies, hi ha les següents:
Les pràctiques artístiques tenen un potencial notable a l’hora de reflexionar sobre el territori, l’entorn natural i els efectes de l’emergència climàtica a tots els nivells, així com pel que fa a generar noves narratives i inspiració per a pensar en mons diferents. Des de les polítiques i la gestió cultural locals es poden potenciar iniciatives artístiques i creatives o bé interdisciplinàries -que encreuin art, ciència, tecnologia i altres disciplines- que ens ajudin a connectar amb el territori.
Algunes de les recomanacions formulades en aquest àmbit són les següents:
Protesta d'activistes ecologistes abans de començar la COP26. EFE/EPA/Robert Perry
Les polítiques i la gestió cultural haurien de veure en l’educació ambiental un àmbit prioritari d’actuació a l’hora d’integrar l’emergència climàtica en la seva acció i les seves reflexions. Això comporta l’enfortiment del paper educatiu dels equipaments i serveis culturals i el foment de les col·laboracions amb agents educatius i de medi ambient. El treball en matèria de ciència ciutadana fet per biblioteques, museus i altres equipaments culturals és il·lustratiu en aquest sentit.
Entre les recomanacions formulades en aquest àmbit hi ha les següents:
Jorge Rodríguez-Gerada realitzà un mural sobre el canvi climàtic durant la conferència de l’ONU COP25. Fer Alcalá
4. Adopció de criteris de sostenibilitat ambiental
Els equipaments i les activitats culturals tenen una responsabilitat en àmbits com el consum d’aigua i energia, l’ús de materials, la prevenció i gestió de residus, la mobilitat o la compra de productes i serveis. Hi ha nombroses guies i recursos per afavorir la incorporació de criteris de sostenibilitat ambiental en aquests processos, i bons exemples d’equipaments i activitats que els han aplicat. Així mateix, hi ha diverses experiències que evidencien que les administracions públiques poden integrar el compromís amb l’emergència climàtica en les seves pràctiques quotidianes: funcionament intern, línies de subvencions, compra pública, etc.
Algunes de les recomanacions formulades per aquest àmbit:
El conjunt d’iniciatives exposades als apartats anteriors requereixen superar les divisions sectorials que tradicionalment han caracteritzat les polítiques públiques i la majoria d’iniciatives de gestió local. En especial, cal apropar els llenguatges, els objectius i les pràctiques de les polítiques culturals, mediambientals i d’altres àmbits relacionats amb el desenvolupament sostenible.
Aquest vincle també es pot expressar en diversos àmbits concrets de les polítiques locals vinculades amb la sostenibilitat: els processos de “renaturalització de les ciutats”, transició energètica, promoció de l’economia social i solidària, cooperació al desenvolupament, etc., poden incorporar aspectes culturals i haurien de comptar amb la participació dels agents culturals locals.
Entre les recomanacions formulades en aquest àmbit destaquen les següents:
Pòster de síntesi de l'informe (descarrega'l aquí en pdf [2])
Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:
Baltà, J., i Bashiron, H. (2021). Cultura, medi ambient i emergència climàtica [2]. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals. cercles.diba.cat [4]
Podeu adquirir un exemplar en paper a la llibreria de la Diputació de Barcelona: llibreria.diba.cat [5]
_____________________________________________________________________
Enllaços:
[1] https://xarxaenxarxa.diba.cat/members/collge
[2] https://interaccio.diba.cat/sites/interaccio.diba.cat/files/cultura_medi_ambient_web.pdf
[3] http://interaccio.diba.cat/sites/interaccio.diba.cat/files/cultura_medi_ambient_web.pdf
[4] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=46678
[5] https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/cultura-medi-ambient-i-emergencia-climatica_66310
[6] https://xarxaenxarxa.diba.cat/node/8125