El Govern d'Espanya aprova el I Programa Nacional de Control de la Contaminació Atmosfèrica

Espanya compleix així amb l'obligació establerta en la Directiva de Sostres Nacionals d'Emissió i presenta a la Comissió Europea el primer Programa per reduir emissions de contaminants atmosfèrics. 

Estableix 57 mesures transversals i sectorials d'acord amb les polítiques climàtiques i energètiques definides en l'esborrany del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030

Permetrà reduir de manera molt significativa, en 2030, els nivells de contaminants molt nocius per a la salut: un 92% els de diòxid de sofre (SO2), un 66% els d'òxids de nitrogen (NOx), un 30% en compostos orgànics volàtils no metànics (COVNM), un 21% en amoníac (NH3) i un 50% en partícules fines (PM 2,5)

Font: MITECO [2]

El Consell de Ministres ha aprovat , a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica, el primer Programa Nacional de Control de la Contaminació Atmosfèrica (PNCCA) [3], que permetrà reduir de manera molt significativa els nivells de contaminació de compostos i substàncies molt nocives per a la salut, en compliment dels compromisos establerts per a Espanya en la Directiva de Sostres Nacionals d'Emissió per 2030. El pla preveu un total de 57 mesures dirigides a tots els sectors contaminants necessàries per assolir aquesta fita, i protegir la salut de les persones i de els ecosistemes.

Aquesta directiva va establir uns compromisos nacionals de reducció d'emissions per al diòxid de sofre (SO 2 ), els òxids de nitrogen (NOx), els compostos orgànics volàtils no metànics (COVNM), l'amoníac (NH3) i les partícules fines (PM2,5) per a 2020 i 2030, que Espanya va incorporar al seu ordenament jurídic mitjançant el Reial Decret 818/2018.

La Directiva esmentada fixa l'obligació als estats membres d'aprovar un Programa Nacional de Control de la Contaminació, en el qual s'estableixen accions en tots els sectors pertinents, com ara l'agricultura, la generació d'energia, la indústria, el transport per carretera , el transport per vies navegables i aèries, la calefacció domèstica, la utilització de màquines mòbils no de carretera i l'ús i fabricació de dissolvents.

Aquest programa, que ara serà enviat a la Comissió Europea i l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), estableix una sèrie de mesures sectorials i transversals, d'acord no només amb les polítiques nacionals de qualitat de l'aire, sinó també amb les polítiques energètiques i climàtiques definides en l'esborrany del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030 enviat a la Comissió Europea el passat mes de febrer. En definitiva, aquest programa fa que conflueixin per primera vegada mesures per aconseguir la descarbonització amb aquelles que persegueixen millorar la qualitat de l'aire.

Es considera que l'horitzó temporal del PNCCA és de 2020-2030 i és per aquest horitzó per al qual estan dissenyades les mesures i les reduccions projectades, pel fet que els objectius de la Directiva de Sostres també s'estableixen per a l'any 2030. No obstant això , a l'PNCCA se li assigna el període 2019-2022 perquè la Directiva estableix l'obligació d'actualitzar almenys, cada quatre anys, els programes nacionals. Per tant, el Govern ha de presentar una actualització d'aquí a quatre anys o abans si és necessari o si així ho indiquen la informació dels inventaris i les projeccions d'emissions d'aquests contaminants.

57 MESURES PER SECTORS D'ACTIVITAT

La directiva marca un objectiu final de resultat en 2030. Amb les mesures i polítiques ja existents es va constatar que l'objectiu no s'arribaria llevat que s'implementessin mesures addicionals en tots els sectors contaminants.

Amb aquest objectiu, el PNCCA planteja un total de 57 mesures que estan agrupades per sectors d'activitat en 8 paquets sectorials (mix energètic, transport, indústria, eficiència energètica en indústria manufacturera i en el sector residencial i comercial, generació i gestió de residus, agricultura i ramaderia) i 5 destinats a millorar la situació a futur dels compostos orgànics volàtils.

Així, per exemple, el paquet de mesures q ue incideix sobre el mix energètic té per objectiu principal la descarbonització, desnitrificació i dessulfuració, amb promoció de manera específica de tecnologies renovables i ús eficient de l'energia i, en segon lloc, de seguretat de subministrament del sector energètic.

Per la seva banda, la descarbonització i la reducció de les emissions contaminants en el sector del transport s'aconseguiran mitjançant la reducció del consum de combustible (per exemple, fomentant el canvi modal a modes més eficients) i amb la contribució de diferents tecnologies (principalment els biocarburants i l'electricitat renovable). Així mateix, hi ha mesures encaminades a la reducció de dipòsit en abocador, la fertilització eficient i la reducció de les emissions d'amoníac en el sector ramader. 

La combinació de les mesures del PNIEC i d'aquesta primera fase del PNCCA permetrà reduir fins al 2030 el nombre de morts prematures vinculades a la contaminació atmosfèrica entre un 17 i un 36% respecte de l'escenari tendencial.

COMPROMISOS NACIONALS

La Directiva de Sostres va fixar compromisos nacionals per a cada Estat membre. Els percentatges de reducció per a Espanya en 2030 (respecte a l'any 2005) són d'un 88% per al diòxid de sofre (SO 2 ); un 62% per l'òxid de nitrogen, un 39% per compostos orgànics volàtils no metànics (COVNM) , un 16% per l'amoníac (NH 3 ) i un 50% per partícules fines (PM2,5) .

Les mesures proposades en el PNCCA permetran assolir el 2020 els objectius de reducció de tots els contaminants i, per a l'any 2030, permetran complir els objectius de quatre dels contaminants (SO 2 , NO x, NH 3 i PM2,5), amb reduccions del 92% per al diòxid de sofre, el 66% per als òxids de nitrogen, 21% per l'amoníac i 50% per a les partícules fines.  .

Quant als compostos orgànics volàtils no metànics (COVNM) no s'arribaria a l'objectiu (la reducció es quedaria en el 30%) ja que aquestes emissions estan majoritàriament lligades a factors de consum domèstic (amb una previsible tendència creixent), per la qual cosa caldrien mesures addicionals, algunes ja assenyalades en el propi Programa.

El compliment de la Directiva d'Sostres ajudarà a complir també els valors límit de qualitat de l'aire que estableix la Directiva relativa a la qualitat de l'aire ambient ia una atmosfera més neta a Europa. Cal no oblidar que Espanya té oberts actualment dos expedients d'infracció en matèria de qualitat de l'aire: un per superacions en els valors límit per a partícules PM10 (en fase de dictamen motivat) i l'altre per superacions de diòxid de nitrogen (NO 2 ) , ja en fase de remissió per part de la Comissió Europea al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

A més dels perjudicis per a la salut dels ciutadans i dels ecosistemes, el fet de no disposar d'aquest programa per assolir els sostres d'emissió que estableix la directiva comunitària per a 2020 i 2030 obriria la possibilitat que la Comissió Europea iniciés procediments d'infracció contra el Regne d'Espanya que, si és el cas, podrien suposar multes milionàries.

Durant el procés d'elaboració del Programa s'ha comptat amb la participació d'altres departaments ministerials implicats en l'execució de les mesures del mateix. També s'han tingut en compte les aportacions de les comunitats autònomes, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i del Consell Assessor de Medi Ambient i dels interessats i del públic, a través d'un procés de participació pública.