Ecosensibilitat, autosuficiència energètica i resiliència centren la inauguració del III Fòrum MAML

Inaugurat el III Fòrum sobre Medi Ambient i Món local, que ha acull més de 500 participants. Amb el lema ‘Caminant junts cap al 2020 i més enllà', se celebra els dies 10 i 11 de març al Recinte Modernista de Sant Pau de la ciutat Barcelona.

Posar de manifest el compromís del món local amb la sostenibilitat, abordar els reptes del futur, fomentar la col.laboració público privada... Aquest són els objectius principals del III Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local, que en la seva inauguració ja ha estat qualificat d'èxit per les més de 500 inscripcions. Així ho ha destacat Joaquim Ferrer, Vicepresident tercer i President delegat de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.

Font: Sostenible.cat [2]

Regidors, tècnics, representants de l'àmbit privat i també del món acadèmic i de la recerca s'apleguen avui i demà en tres àmbits d'activitat: el fòrum del coneixement (conferències i taules rodones), el fòrum de l'acció (noves eines i instruments en favor del medi ambient), i el fòrum de participació (tallers i networking).

"Per això hem escollit el lema de ‘caminar junts'. En aquests temes tan complexos, si no treballem tots plegats -àmbit públic, privat, recerca, acadèmics i també participació ciutadana- no podrem avançar", ha ressaltat Joaquim Ferrer. "I en el fons, el que es pretén és millorar la qualitat de vidade la gent".

Joan Puigdollers, regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, ha destacat especialment la importància d'acostar-se a l'autosuficiència energètica per als pobles i ciutats, i el concepte de resiliència: "treballar per minimitzar els efectes que afecten a les persones han de ser la màxima prioritat". Com a exemple, el sistema de recollida d'aigua de pluja de Barcelona que evita la inundació, abans freqüent, dels barris més propers al mar: "No podrem evitar que plogui, però sí els efectes negatius sobre les persones", diu Puigdollers.

En tot aquest procés les cuitats tenen un paper clau: "Mentre els estats dels segle XXI són incapaços de posar-se d'acord en gairebé en res, les ciutats -alcaldes i alcaldesses- han demostrat poder arribar a acords i aplicar solucions efectives", en paraules de Puigdollers.

Durant la inauguració s'ha destacat també, com a balanç dels darrers anys, la importància del programa europeu ELENA, per al qual s'hi han presentat més de 150 projectes a iniciativa dels municipis que conformen la Diputació de Barcelona. "Hem passat de l'època de crear infraestructura per preocupar-nos per l'eficiència energètica i temes ambientals", ha dit Ferrer. "I això s'ha de posar en valor".

També hi ha hagut un reconeixement especial a la majoria d'edat de la Xarxa de ciutats i pobles per la sostenibilitat, que enguany fa 18 anys i arriba ja gairebé als 300 membres.

Econsensibilitat a la conferència inaugural

Amb el títol ‘l'Ecosensiblitat, un valor emergent, un brot verd de futur', el filòsof Francesc Torralba ha pronunciat la conferència inaugural. "L'ecosensibilitat, aquesta nova manera d'estar en el món atents al medi ambient, és un valor que emergeix amb força", ha remarcat el filòsof. "Ho diuen les dades dels mapes de valors europeus, i especialment en el cas de les generacions més joves, que el tenen com a valor molt més sòlid que els seus progenitors".

Aquesta ecosensibilitat, nascuda sobretot als anys 80 com a conseqüència de l'evidència de la vulnerabilitat de la natura (Txernòbil, pluja àcida, desertització, forat a la capa d'ozó), es ara ja palesa també a l'àmbit educatiu, en la transformació del marc legislatiu dels últims anys i també a l'àmbit de les empreses -com un dels temes principals dins la responsabilitat social corporativa- i al món local.

"És un procés llarg i complex", ha explicat Torralba. "A l'ecosensibilitat de vegades s'entra per convicció, d'altres per incentius, però l'important és que s'entri".

És corri el perill, però, "de confondre l'ecoètica amb l'ecoestètica. Si només disfressem la façana però es manté el sistema de producció i consum, no canviarem res", ha afirmat. Per això ha destacat el paper fonamental que pot tenir el paper dels ciutadans, no només mitjançant els canvi d'hàbits en temes com l'aigua i l'energia, sinó amb un consum responsable. "Mentre comprem productes ‘escombraria' seguim contribuint a un sistema insostenible".