Com fer donacions d'excedents de producció de menjar als horts municipals ?

Aquesta va ser una de les preguntes que es va respondre a la jornada "Dels horts municipals a taula: La seguretat alimentària i la prevenció del malbaratament d’aliments als hort urbans", celebrada el 20 de novembre del 2014. 

Aquesta jornada s'emmarca en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus [2] dedicada a la prevenció del Malbaratament alimentari, i el treball que s'està realitzant a la Comissió d'horts i el Grup de treball de consum responsable local i prevenció de residus de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Jordi Puig, de l'Espigall, va introduir la problemàtica del malbaratament d'aliments [3] i va donar algunes claus per reduir el malbaratament en els horts municipals a partir d'una bona planificació dels cultius segons la demanda, la rotació i associació de cultius, tècniques de bona gestió dels cultius (esglaonar les plantades, per exemple, o aturar la producció si es marxa de vacances), gestió de l'estoc sobrant a través de l'emmagatzematge o la producció de conserves i la gestió sostenible dels residus.

A banda dels riscos sanitaris que cal tenir en compte en la gestió dels excedents de producció dels horts, Magda Betran - del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona - va explicar la importància dels horts urbans com espai públic promotor de la salut [4], en tant aporten valors com la realització d’activitat física regular i a l’exterior i en un medi tranquil; promouen l'alimentació sana, fomenten la socialització i la cohesió social, augmenten l'autoestima i reduixen l'estrès, etc. També va repassar els diversos tipus d’horts segons funcions i valors per a la salut que aporten.

L´únic risc per a la salut que pot existir en els horts urbans és en funció dels fertilitzants utilitzats per abonar i els productes fitosanitaris per combatre les plagues.

A partir d'aquest punt, Emilio Vicente - Agència Catalana de Seguretat Alimentària - va explicar el marc legal de les donacions d'aliments cap a entitas socials [5]. En el cas dels horts urbans, en tractar-se d'una producció de petita quantitat per la qual no s'aplica la normativa de seguretat alimentària en producció agrícola, només cal aplicar la normativa sobre donacions i, per tant, portar un registre de traçabilitat de les donacions (Data, producte, quantitat, entitat social i persona que recull).

Aquesta presentació conjuntament amb la Guia de pràctiques correctes d’higiene per a l’aprofitament segur del menjar en restauració i comerç minorista [6] (ACSA), permeten entendre com actuar en els projecte d'horts urbans, municipals i socials.

Va repassar també els perills per la salut dels productes hortícoles dividits entre biològics i químics. I va proposar diverses bones pràctiques de gestió en els horts per prevenir aquests riscos: control de l’aigua de reg i el tipus de reg, control de l'origen i aplicació dels adobs orgànics, rentar els estrics, vehicles i les mans abans de collir els productes - per evitar contaminacions creuades -, assegurar un pH neutre o bàsic de l'aigua i el sòl, portar un registre d'ús de biocides i aplicar-los segons indica l'etiqueta.

Finalment, va destacar el valor dels horts urbans com a potencial subministre de vegetals frescos regularment, especialment de verdures, per a les entitats socials.

Per acabar la jornada, es van presentar projectes d'horts socials vinculant aspectes de prevenció del malbaratament alimentari i donacions: Espigoladors [7]i Tarpuna [8].